dilluns, 5 de desembre de 2011

Tot va sobre rodes

Fa dies que no escribia res i de fet, les dues notícies de les que vull parlar són de fa uns dies, ja... però bé, més val tard que mai:

I és que al final, tota la feina d'oficina que hem estat fent des de que hem tornat d'Uganda s'ha vist recompensada.
Al febrer passat, quan vam anar a donar classe als estudiants de veterinària de Butembo, ens vam adonar que teniem un problema... i es que estavem formant a uns nois i noies, els hi estavem ensenyant a fer cirurgies bàsiques però, tal i com em va dir una estudiant, la Betty "Quan marxeu, amb quin material continuarem practicant? Ens esteu donant il·lusions i mai podrem dur a terme tot això que ens ensenyeu."
Tenia raó.

Per aquest motiu vam tenir al idea de trobar fons per equipar-los.. i tot i que encara falta molt material i moltes coses per fer, hem aconseguit la donació d'un "kit veterinari" bàsic per a cada estudiant. El kit inclou material tant bàsic com un termòmetre, o un drencher per desparasitar ovelles. I... una bici per a que puguin desplaçarse més facilment a cada poble:

Una de les bicis. Fixeu-vos en que hi ha un guàrdia armat vigilant-les!

Maques, oi??

En el següent link podeu llegir la notícia que va aparèixer al diari Bondia d'Andorra referent a aquesta donació: L'APRA participa en un projecte al Congo.


L'altre assumpte, que també va sobre rodes, és que durant el projecte és necessari un tot terreny per poder-nos desplaçar d'un lloc a l'altre. Problema: el lloguer del tot terreny cada dia és un cost bastant gran que es podria estar dedicant a altres coses (material, fàrmacs...). Així doncs el Dr. Muro va fer una xerrada al Rottary Club d'Andorra explicant el projecte, els hi va agradar molt (el projecte, no el Dr.) i van decidir contribuir en la compra d'un vehicle!! (També podeu llegir la notícia: El Rottary Club ajuda al projecte humanitari de Jesús Muro)



Així que ja veieu, com ja havia anunciat al principi: tot va sobre rodes!!!


------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si us fixeu, he afegit un nou apartat al bloc anomenat  "RegalART"... feu-hi un cop d'ull!!

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Memòria d'Activitats

Ja estan les traduccions en anglès i en francès de la Memòria d'Activitats del 2011:


dissabte, 20 d’agost de 2011

"Si tingués una moto..."

Tant se val el lluny que estiguis de casa, les diferències que trobis en aquest nou indret. Al final les coses simples et demostren que les coses no són tant diferents. 

Aquí deixo la darrera aquarel·la que he fet, basada en una foto, on apareix un nen que cor tant ràpid com pot per sentir el vent a la cara, com si anés en moto...



dimarts, 16 d’agost de 2011

"Helping to stop rabies in Uganda"

"Helping to stop rabies in Uganda". Aquest és el títol de l'article publicat al "Rabid Bytes" July 2011, Issue 23, la Revista de la Global Alliance for Rabies Control. (Feu click al link per llegir-ho)


En aquest article expliquem la feina feta durant el projecte de veterinària, centrant-nos en el que es va fer amb els gossos: vacunar contra la ràbia i esterilitzar tant a mascles com a femelles.
Vacunavem a  tots els gossos majors de 3 mesos i la castració es feia en un quiròfan improvitzat en mig del camp sota l'atenta mirada de tot el que passés per allà (vam perdre tota la por escènica que un pugui tenir després de 3 esterilitzacions seguides).

Tot i que totes les intervencions van anar bé, ens  va fallar una mica el tema de l'esterilització del material... i es que treballant en un lloc contaminat com és le mig d'un camp, envoltats de gent tossint i eixugant-se els mocs amb la ma... a més, no disposàvem d'autoclaus per esterilitzar el material, les bates, les gasses... Així que utilitzavem aigua bullint i productes químics pel material.
Per l'any que ve, una part del pressupost anirà destinat a comprar un autoclau petitet que poguem dur a tot arreu.

De mica en mica, ens adonem de les coses que cal millorar.. i de mica en mica les millorarem.



dijous, 11 d’agost de 2011

Memòria d'activitats del 2011

A Uganda vam fer molta feina, vam viure moments molt especials, vam aprendre moltíssimes coses. Però tot això va ser possible perquè darrere d'aquest projecte hi ha moltes persones que s'hi van implicar, d'una manera o una altra.

Ha sigut difícil tornar d'aquell continent, tornar-nos a adaptar al ritme de vida que es porta a Barcelona o a Andorra. M'alegra poder afirmar que mai m'hi adaptaré, que duc una part de la tranquilitat africana, de la despreocupació que es respira en aquelles latituds ben enganxada a la pell.

És per això que els que hem viscut aquest projecte, no podem deixar de pensar en maneres per aconseguir fons, ajuts i col·laboracions que puguin fer que això només hagi sigut el principi d'alguna cosa que durarà molt de temps. 
Ara que no estem allà per fer la feina de camp, aprofitem per fer la feina de "despatx", entre altres coses, escriure la Memòria d''activitats del 2011, un arxiu en pdf on es detalla la feina feta  en aquest periode de gener-febrer del 2011 i que us podeu descarregar fent click a l'enllaç.
El document detalla aspectes del programa com per exemple la seva organització, les donacions i ajudes rebudes i està estructurat en quatre grans blocs: bestiar, gossos, formació i conscienciació. 
Al final, per fer-ho més amè, també hem afegit un apartat amb fotografies escollides per destacar alguns aspectes del projecte.

Pel moment, només hi ha disponible la versió en català però aviat tindrem les traduccions al francès, anglès i castellà per a que la difusió sigui millor.
Si coneixeu a algú que li pugui interessar, no dubteu en passar-li l'enllaç.



dimecres, 20 d’abril de 2011

Captura d'Isards

Dijous passat, 14 d'abril, vaig poder acompanyar a l'equip del SEFaS a capturar isards a Fontalba. 
Era la primera vegada que assistia a una cosa així i em va agradar molt: primer calia colocar bé les xarxes, després espantar als isards, esperar a que quedessin atrapats i lligar-los bé.
Una vegada posats dintre la xarxa, amb el cap ben tapat i les potes lligades, es sedaven amb acepromacina i s'extreien mostres (sang, hisops nasals, conjuntivals, femtes, genètica).
En total es van capturar 13 isards i la feina es va fer ràpid, ja que hi va participar molta gent. Estic molt agraïda a tot l'equip, per haver-me convidat a aquesta captura i per haver-me deixat participar-hi activament.

Aquestes són les úniques fotos que tinc, ja que vaig estar enfeinada i no vaig tenir temps de fer-ne gaires.

Un dels isards capturats, ben lligat i sedat.

Part de l'equip treballant i les magnífiques vistes emboirades de fons.


I ara, fotos d'en J. Baró:



dimarts, 29 de març de 2011

Goril·les de muntanya... amenaçats

Els goril·les de muntanya que queden vius al món es troben en el pitjor lloc de tots... i es que la selva on s'hi troben està dividida en 3 parcs nacionals diferents, delimitats pels 3 països que els separen: Uganda, Rwanda i República Democràtica del Congo.


Aquell indret es tan ric com desafortunat. Ric en el sentit de que no déu existir terra més fèrtil que allà. Desafortunat en el sentit de que tothom vol aquesta riquesa: les guerres que han passat allà, la guerra que encara hi ha a RDC no són una casualitat.
D'una banda tenim la gent que vol explotar aquells recursos naturals (minerals...), d'altra banda la gent que vol cultivar terres per alimentar la seva família de 15 fills.

I per acabar-ho d'arreglar, s'ha descobert que al Parc Nacional dels Virunga (RDC) hi ha petroli. 
Si. Quina mala sort.

Aquí us deixo un article de la Worl Wildlife Foundation, on expliquen aquesta situació tant complicada i demanen a la comunitat internacional que faci alguna cosa per a que el govern congolés no permeti l'explotació d'aquell parc, que es considerat patrimoni de la humanitat.
ARTICLE WWF

dimecres, 9 de març de 2011

Mukono


A Mukono hi havia un munt de nens: sempre somrient, sempre jugant, sempre cuidant dels seus germanets i germanetes.

A Mukono hi havia una dona gran, l'àvia de tots aquells nens i nenes. Realment vella, realment boja.
Em va parlar. No vaig entendre res. Era un idioma diferent.
Però després va cantar... una cançó trista. Va plorar. Les seves mans tremolaven.
Li vam donar una llaminadura. Va plorar més, però s'ho va menjar.

A Mukono hi havia un arbre molt gran. Un arbre més vell que els nens, més vell que la dona vella, més vell que el poble. Un arbre capaç d'explicar la història de Mukono a tothom que la vulgui escoltar.



---------------------------------------------------------------

Per cert, aquí podeu llegir el que ha escrit l'equip de la CTPH sobre el treball que hem fet:

http://conservationthroughpublichealth.wildlifedirect.org/2011/02/21/providing-critical-veterinary-services-where-there-are-no-vets/

dissabte, 26 de febrer de 2011

Llac Victòria

Llac Victòria.
Fet a Kampala el 17 de gener del 2011. Vicky Ticó Rivera.




Molts em vau demanar que què passava amb els dibuixos que se suposava que havia de fer. Doncs bé, en primer lloc, no he fet tants com m'hagués agradat, perquè és algo que necessita temps i allà estavem tant ocupats que no tenia gaire temps de dibuixar. En segon lloc, els dibuixos que vaig fer no els podia escanejar allà mateix i en fotos no acotumen a quedar gaire bé.
Així que, ara que hem tornat a l'avorrida realitat europea, tinc temps d'escanejar-ne alguns, acabar-ne d'altres i fins i tot començar-ne de nous.
Avui poso el primer que vaig fer, des de la terrassa del Cassia Lodge, una terrassa amb vistes privilegiades a Kampala i al Llac Victòria. 
Molt abans de que els colonitzadors arribessin a l'Àfrica i el bategessin així, aquest riu tenia un altre nom, Ukerewe. És un dels llacs més grans del planeta amb 69.484 km quadrats. Fa frontera amb Uganda, Kenya i Tanzània. 
És molt important per a la indústria pesquera, sent la Tilapia el peix més comú. El problema està en que la pesca no s'està explotant de forma sostenible (com en molts altres llacs i rius propers), els peixos disminueixen de forma perillosa mentre la població continua augmentant d'una forma encara més perillosa. 
Però les persones no són les úniques que s'alimenten de peix. Als cocodrils també els agrada, però cada vegada costa més trobar alguna cosa per menjar, així que quan veuen algun nen a la vora banyant-se, ja els hi està bé: cap a la panxa!
I així comencen tots els problemes amb la fauna salvatge: quan els interessos de persones i animals coincideixen massa..

dimarts, 22 de febrer de 2011

Yoweri Museveni arrasa

He tornat a la rutina de Barcelona, això sí, amb més calma i molt més morena. Ahir, ja tenia classes així que torna a agafar el tren, després ferrocarrils i per passar l'estona i després de comprovar que el meu MP3 s'havia quedat sense bateria com sempre, vaig agafar un d'aquests diaris gratuïts que la gent abandona als seients del tren.
Notícia de portada: les revolucions que s'estan contagiant més al sud...
Començo a llegir les notícies. Parlen de molts països que estan fent fora als seus presidents, amb un toc de "que bé! els dictadors corruptes se'n van al carrer" i aleshores en un racó de la mateixa pàgina trobo una notícia que em crida l'atenció:

Si. És realment extensa.
Suposo que és perquè no hi havia res a dir sobre el tema.
No sé que m'indigna més: la hipocresia de posar la notícia en la mateixa pàgina on parlen d'aquests països que estan lluitant per a que el que mana no els hi prengui el pèl, o que no diguin que:
- els dies abans de les eleccions es feien meetings polítics per aconseguir vots... pagant 5000 dolars a tot aquell que votés
- el dia abans els militars i policia patrullaven pels carrers, els avions de guerra volaven baix i els tancs passejaven pels carrers... per a que la gent no tingués ganes de revolucionar-se el dia de les eleccions
- el dia de les eleccions les llistes electorals estaven equivocades, les urnes no hi eren al lloc, hi havia gent que anava a votar i li deien que no podia perquè ja havien votat 3 persones amb el seu nom...
- en alguns pobles hi van haver disturbis, amb algun que altre ferit
- durant el recompte de vots van prohibir que la gent hi fos
Potser si expliquessin això la notícia tindria sentit. El resultat de més d'un 70% de vots a favor de Museveni també tindria més sentit.

divendres, 18 de febrer de 2011

Eleccions


Ahir vam visitar la Universitat de Makerere. Que guai!
És un campus amb espais verds, diferents edificis... sembla bastant a la UAB, però amb militars passejant-se.

També vam anar al Zoo d'Entebbe. Visita ràpida, però va estar molt bé... i de franc!



Avui és el dia de les eleccions, estem a l'hotel "tancats" per recomanació de tothom. La gent té por de que passi alguna cosa.

Hem parlat amb la recepcionista, que ja havia anat a votar: als carrers no hi ha cap civil, només hi ha policia i militars, per a que a la gent no se li acudeixi muntar cap aldarull.
Es veu que les llistes electorals estan equivocades, que les urnes no estan on haurien d'estar i que amb un mateix nom a vegades voten fins 4 persones...
si, això és democràcia....!

dimecres, 16 de febrer de 2011

Flying Bananas


Ahir vam fer moltes hores de viatge. Vam sortir al migdia de Queen Elizabeth amb el cotxe ben carregat de maletes i el que queda de material.
Unes quantes parades per comprar matoke (moooooooltes bananes d'aquest tipus per fer matoke, que van sortir volant del cotxe), llet, mantega, carn, dues gallines vives, cacahuets, bananes a la barbacoa, aigua.... Després el caos de Kampala ens va fer despertar: aire fresquet, soroll, aglomeracions de cotxes, gent, la lluna plena...

I es que al Parc de Queen Elizabeth tot semblava com un somni. D'aquells que estas tenint i penses: això és un somni. Però no. Era real.

Després de l'aventura al Congo (ja faré un post explicant més concretament com va anar la cosa), de la marxa sobtada de Kyondo fugint dels rebels, de la conferència que semblava estar maleïda, de les hores de cotxe a contra rellotge per arribar a la frontera abans de que la tanquessin... després de tot això vam arribar a Queen.
Ens vam allotjar en una casa de 4 habitacions, amb l'equip de CTPH, al dia següent haviem d'anar a capturar búfals per agafar mostres.

I així ho vam fer. Va ser genial. Molt emocionant. Tot i ser molt divertit, un ha d'estar molt concentrat, ja que l'anestèsia dura poc i s'han de fer moltes coses.
2 dies capturant búfals. En total van ser 8 animals.

Dilluns vam treballar amb bestiar pel matí, a la tarda vam anar a fer una volta en barca pel Canal de Kazinga (preciós!!!!): vam veure tants animals en tant poc temps!!!
Dimarts pel matí vam aprofitar i vam anar a veure els cràters. Maquíssim!!!! No vam veure cap animal, però la vista ho compensava i a la tarda viatge.

Avui, a Kampala ens hem dedicat a passejar pel centre. Mirar botigues, comprar records. El dia 18 hi ha eleccions. VOTE MUSEVENI. això es el que posa en les mil i una samarretes grogues que es passegen pels carrers de la capital. Quasi tothom porta la samarreta.
Un pot pensar que la gent el votarà i és cert que fa més de 20 anys que aquest home està al poder. El cert és que quan parles amb la gent es nota certa reticència a que torni a ser re-elegit. La gent parla del que ha passat a Tunísia, a Egipte.. qui sap que passarà!!