dissabte, 29 de gener de 2011

I want to be your beast friend - dit per un goril.la

Hem canviat el terra vermellos de Bwindi pel terra negre i volcanic de Kisoro.

Dimarts, vam atravessar a peu la Selva Impenetrable de Bwindi, acompanyats de 2 rangers armats (per si algun animal ens volgues atacar). Impressionant. Si es diu impenetrable es per una rao molt obvia: no hi ha ni un sol espai buit, a tot arreu hi ha vegetacio. Teniem l'esperanca de trobarnos amb un grup de goril.les... pero no hi va haver sort. El que si vam veure van ser Cercopitecus de cua vermella. Molt simpatics, saltant d'arbre en arbre.
Hi havien bastants ocells, moltes papallones blanques petitones volant al voltant del caminet que seguiem...
Va ser molt maco.

Al sortir de la selva... va ser horrible: El ranger que ens guiava ens va dir: veieu aquelles bananeres d'alla? (Referint-se a unes palmeres que hi havien no a la muntanya del costat, sino a la seguent) .... Doncs hem d'arribar alla.
I vam comencar a pujar muntanya i pujar..,. i les bananeres semblaven allunyarse.... Mentres pujavem ens vam creuar amb molta gent, persones que viuen als voltants i han d'endinsar-se a la selva per anar a buscar aigua. Molts nens, carregats amb garrafes plenes d'aigua feien aquell cami. I ens adelantaven.

Aqui l'aigua es un problema. Nomes n'hi ha a la selva i la deforestacio ha fet molt mal en aquest aspecte. Qui vol aigua ha de recorrer molts km per trobarne.

Finalment vam arribar al desti: N'Kuringo. Un lloc amb 4 cases, on vam poder beure aigua i on vam comprar records en una botiga on venien coses fetes a ma pels nens del poble. Goril.les tallats en fusta, cistells fets a ma, samarretes, ocells de fusta, bastons amb goril.les i amb la inscripcio .... mil i una coses.

Despres va arribar el nostre xofer amb el cotxe. Quina ilusio tornarlo a veure despres de tant caminar!!!
Vam recorrer camins de cabres fins arribar a Kisoro. Esta canviant molt, de fet, ara la carretera principal esta asfaltada. Aqui a Kisoro ens allotgem al Golden Monkey Guest House. Un lloc simple, amb pocs luxes pero net i amb gent molt simpatica treballant-hi. La nit costa 5 euros per persona.
Cada habitacio, en comptes de tenir un numero, te el nom d'un pais. Jo estic a la de.. Uganda!
El bany es mes gran que lhabitacio, amb un vater de debo, aigua calenta a la dutxa.... :D

Des de Kisoro es veuen 3 volcans importants (d'esquerra a dreta): El Muhavura, el Gahinga i el Sabinyo. A vegades, si no hi ha cap nuvol tambe es veu a la llunyania un volca de Congo. De fet, aqui estem a nomes 10 kms de la frontera amb la Rep. Democratica del Congo.

Aquests dies hem treballat en diverses zones als voltants de Kisoro, fent el de sempre: vacunar gossos, agafar mostres, desparasitar bestiar... La gent esta molt agraida. Aqui hem treballat amb els de la CTPH que ens van acompanyar des de Bwindi, pero, a mes, ara colaborem amb la Mgahinga Community Development (MCD). De fet, el nom Mgahinga ve dels volcans Muhavura + Gahinga i es el nom que s'utilitza per anomenar al Parc Nacional que hi ha en aquesta zona.
Treballem amb dos veterinaris el Papius i el Tadeus que son de la MCD i tambe am el Festo, que s'encarrega de la part de la MCD que te contacte amb les comunitats de cada lloc. L'altre dia , el Festo em va explicar que ell i la seva familia vivien al Muhavura, pero a principis dels 90, quan es va declarar un parc nacional els van fer fora d'alla i es van haver de traslladar on van poder. Ho recorda amb tristesa, ja que el bosc, la muntanya, eren casa seva, pero a la vegada ara li agrada poder tornar a treballar aqui i ajudar a les comunitats properes.
Tambe ens ha explicat tota la problematica de l'aigua en auqesta zona i que hi ha un pla de reforestacio dels voltants.


Hem anat dues vegades al Llac Mutanda, una vegada al vespre per veure la posta de sol i una altra pel mati, per veure les lludrigues que matinen per menjar peixos. Es precios. La barca es un tronc d'arbre buit i el porta un senyor amb un sol rem.
Es curios perque de bon mati, l'aigua del llac esta calenta, pero al vespre es refreda.