dissabte, 26 de febrer de 2011

Llac Victòria

Llac Victòria.
Fet a Kampala el 17 de gener del 2011. Vicky Ticó Rivera.




Molts em vau demanar que què passava amb els dibuixos que se suposava que havia de fer. Doncs bé, en primer lloc, no he fet tants com m'hagués agradat, perquè és algo que necessita temps i allà estavem tant ocupats que no tenia gaire temps de dibuixar. En segon lloc, els dibuixos que vaig fer no els podia escanejar allà mateix i en fotos no acotumen a quedar gaire bé.
Així que, ara que hem tornat a l'avorrida realitat europea, tinc temps d'escanejar-ne alguns, acabar-ne d'altres i fins i tot començar-ne de nous.
Avui poso el primer que vaig fer, des de la terrassa del Cassia Lodge, una terrassa amb vistes privilegiades a Kampala i al Llac Victòria. 
Molt abans de que els colonitzadors arribessin a l'Àfrica i el bategessin així, aquest riu tenia un altre nom, Ukerewe. És un dels llacs més grans del planeta amb 69.484 km quadrats. Fa frontera amb Uganda, Kenya i Tanzània. 
És molt important per a la indústria pesquera, sent la Tilapia el peix més comú. El problema està en que la pesca no s'està explotant de forma sostenible (com en molts altres llacs i rius propers), els peixos disminueixen de forma perillosa mentre la població continua augmentant d'una forma encara més perillosa. 
Però les persones no són les úniques que s'alimenten de peix. Als cocodrils també els agrada, però cada vegada costa més trobar alguna cosa per menjar, així que quan veuen algun nen a la vora banyant-se, ja els hi està bé: cap a la panxa!
I així comencen tots els problemes amb la fauna salvatge: quan els interessos de persones i animals coincideixen massa..

dimarts, 22 de febrer de 2011

Yoweri Museveni arrasa

He tornat a la rutina de Barcelona, això sí, amb més calma i molt més morena. Ahir, ja tenia classes així que torna a agafar el tren, després ferrocarrils i per passar l'estona i després de comprovar que el meu MP3 s'havia quedat sense bateria com sempre, vaig agafar un d'aquests diaris gratuïts que la gent abandona als seients del tren.
Notícia de portada: les revolucions que s'estan contagiant més al sud...
Començo a llegir les notícies. Parlen de molts països que estan fent fora als seus presidents, amb un toc de "que bé! els dictadors corruptes se'n van al carrer" i aleshores en un racó de la mateixa pàgina trobo una notícia que em crida l'atenció:

Si. És realment extensa.
Suposo que és perquè no hi havia res a dir sobre el tema.
No sé que m'indigna més: la hipocresia de posar la notícia en la mateixa pàgina on parlen d'aquests països que estan lluitant per a que el que mana no els hi prengui el pèl, o que no diguin que:
- els dies abans de les eleccions es feien meetings polítics per aconseguir vots... pagant 5000 dolars a tot aquell que votés
- el dia abans els militars i policia patrullaven pels carrers, els avions de guerra volaven baix i els tancs passejaven pels carrers... per a que la gent no tingués ganes de revolucionar-se el dia de les eleccions
- el dia de les eleccions les llistes electorals estaven equivocades, les urnes no hi eren al lloc, hi havia gent que anava a votar i li deien que no podia perquè ja havien votat 3 persones amb el seu nom...
- en alguns pobles hi van haver disturbis, amb algun que altre ferit
- durant el recompte de vots van prohibir que la gent hi fos
Potser si expliquessin això la notícia tindria sentit. El resultat de més d'un 70% de vots a favor de Museveni també tindria més sentit.

divendres, 18 de febrer de 2011

Eleccions


Ahir vam visitar la Universitat de Makerere. Que guai!
És un campus amb espais verds, diferents edificis... sembla bastant a la UAB, però amb militars passejant-se.

També vam anar al Zoo d'Entebbe. Visita ràpida, però va estar molt bé... i de franc!



Avui és el dia de les eleccions, estem a l'hotel "tancats" per recomanació de tothom. La gent té por de que passi alguna cosa.

Hem parlat amb la recepcionista, que ja havia anat a votar: als carrers no hi ha cap civil, només hi ha policia i militars, per a que a la gent no se li acudeixi muntar cap aldarull.
Es veu que les llistes electorals estan equivocades, que les urnes no estan on haurien d'estar i que amb un mateix nom a vegades voten fins 4 persones...
si, això és democràcia....!

dimecres, 16 de febrer de 2011

Flying Bananas


Ahir vam fer moltes hores de viatge. Vam sortir al migdia de Queen Elizabeth amb el cotxe ben carregat de maletes i el que queda de material.
Unes quantes parades per comprar matoke (moooooooltes bananes d'aquest tipus per fer matoke, que van sortir volant del cotxe), llet, mantega, carn, dues gallines vives, cacahuets, bananes a la barbacoa, aigua.... Després el caos de Kampala ens va fer despertar: aire fresquet, soroll, aglomeracions de cotxes, gent, la lluna plena...

I es que al Parc de Queen Elizabeth tot semblava com un somni. D'aquells que estas tenint i penses: això és un somni. Però no. Era real.

Després de l'aventura al Congo (ja faré un post explicant més concretament com va anar la cosa), de la marxa sobtada de Kyondo fugint dels rebels, de la conferència que semblava estar maleïda, de les hores de cotxe a contra rellotge per arribar a la frontera abans de que la tanquessin... després de tot això vam arribar a Queen.
Ens vam allotjar en una casa de 4 habitacions, amb l'equip de CTPH, al dia següent haviem d'anar a capturar búfals per agafar mostres.

I així ho vam fer. Va ser genial. Molt emocionant. Tot i ser molt divertit, un ha d'estar molt concentrat, ja que l'anestèsia dura poc i s'han de fer moltes coses.
2 dies capturant búfals. En total van ser 8 animals.

Dilluns vam treballar amb bestiar pel matí, a la tarda vam anar a fer una volta en barca pel Canal de Kazinga (preciós!!!!): vam veure tants animals en tant poc temps!!!
Dimarts pel matí vam aprofitar i vam anar a veure els cràters. Maquíssim!!!! No vam veure cap animal, però la vista ho compensava i a la tarda viatge.

Avui, a Kampala ens hem dedicat a passejar pel centre. Mirar botigues, comprar records. El dia 18 hi ha eleccions. VOTE MUSEVENI. això es el que posa en les mil i una samarretes grogues que es passegen pels carrers de la capital. Quasi tothom porta la samarreta.
Un pot pensar que la gent el votarà i és cert que fa més de 20 anys que aquest home està al poder. El cert és que quan parles amb la gent es nota certa reticència a que torni a ser re-elegit. La gent parla del que ha passat a Tunísia, a Egipte.. qui sap que passarà!!