divendres, 20 d’agost de 2010

Jo de GRAN vull ser petita

Quan éreu petits, què volíeu ser de grans??
Jo no ho recordo, però m'han explicat molt sovint que el primer cop que em van demanar "Tu qué quieres ser de mayor?" vaig contestar: "Yo quiero ser Mamá."
Suposo que aleshores em semblava evident, que tota nena es convertiria de gran en una bona mare. Més tard, quan vaig començar a entendre que el treball de mare no està remunerat com a tal i que si realment volia tenir fills els hauria de mantenir d'alguna forma... vaig començar a contestar: "Vull ser veterinària." I durant molts anys, la meva resposta no va canviar...
...Fins el dia en que l'eutanàsia de la meva gossa, amb la que havia viscut durant 15 anys des de que jo tenia menys d'1 any d'edat, em va fer canviar la idea que tenia dels veterinaris: MONSTRES!!!
Aleshores vaig plantejar-me que les arts plàstiques també podrien ser un treball. "Belles Arts..." era una idea que rondava pel meu cap, i a mesura que s'acostava el dia en que havia d'escriure en aquell paper de la preinscripció universitària què esperava del meu futur, més dubtava: Veterinària? o Belles Arts?
Què posar en primer lloc? Què en segon? Ho vaig pensar molt, però al final vaig haver de completar el paperet i només en l'últim moment vaig recordar que: Sí, era veritat que un veterinari havia eutanasiat a la meva gossa, però també era veritat que, gràcies a aquell home, havia pogut conviure amb ella durant 15 anys.
Aleshores ho vaig veure més clar:
1. Veterinària
2. Belles Arts
I aquí estic, sabent que no em vaig equivocar al escollir... Que al cap i a la fi, quan algú té ganes de seguir dos camins molt diferents, sempre pot escollir-ne un i de tant en tant passejar per l'altre. Tot i que veterinària no sigui el més fàcil i requereixi molta dedicació, mai he deixat de dibuixar.

Ara, és el principi per a mi (la continuació per a molts altres) d'un projecte que es durà a terme d'aquí poc a un país selvàtic de l'Àfrica: Uganda. Durant el Projecte de Cooperació Veterinària al Districte de Kisoro, tenim pensat fer un llibre, semblant a una guia de viatge, que il·lustraré amb aquarel·les.

I... Ara sé que, de fet, no eren dos camins paral·lels... al final, sense adonar-me'n, els dos camins s'han apropat, fins tocar-se i unir-se.
Mentre espero que comenci aquesta aventura, em preparo, estudio però també dibuixo.
I vosaltres... què volieu ser de grans? I què sou ara?