dijous, 27 de juliol de 2017

Colors d'Uganda

Demà ja marxem i la veritat que se'm fa molt raro!!

Hem encetat un projecte i queda moltíssima feina per fer. Una vegada a l'escola hem constatat més problemes dels que creiem i la veritat que sembla difícil poder "solucionar-ho" tot.

Els darrers dies hem estat de reunions, amb el Warden de la UWA, l'alcalde de Kisoro (adjuntarem foto aviat de la trobada) i amb la gent de la MCDO per fer la planificació de la resta de projecte i el cronograma corresponent.
AFRICAN MEETINGS = saps a quina hora comences però no a quina acabes.

Tots aquests meetings han sigut molt positius i interessants, a més d'imprescindibles. Per poder dur a terme qualsevol projecte cal implicar a les autoritats i que siguin una part involucrada.

També hem tingut temps d'endinsar-nos en la vida africana, compartint alguns moments amb la gent d'aquí (foto del taller de perruqueria més avall), comprant a les botigues locals (a preu local) i fent altres coses que els mzungus habituals sembla ser que no acostumen a fer.

Marxem pensant en quan tornarem. En què farem i com ho farem. Intercanviant whatsapps amb la gent d'aquí per no perdre el contacte. I amb un munt de fotos i alguns dibuixos.
Tot i que, aquesta vegada, un dels dibuixos es queda a Uganda, al SawaSawa.






dilluns, 24 de juliol de 2017

Andorraaaaaa!! (El país de conte de fades)

Avui ha sigut un dia especial pels alumnes de l'escola. La setmana passada van realitzar diferents activitats sobre respecte envers la natura i higiène.
Com a recompensa, els professors han repartit diferents packs escolars i, als guanyadors del concurs de dibuix, una samarreta ben xula. 

- Andora!!- cridaven tots ensenyant la seva motxilla nova.
Saben que és un país molt petit i que està lluny, a Europa. També saben que fa fred i hi ha neu durant una època de l'any. Saben que recollim la brossa i que a més la separem. Tot plegat és una novetat.

Pels adults, alguns aspectes sobre Andorra són nous i fins i tot de conte de fades.
Avui durant el dinar hem tingut la següent conversa, on el Festo, després d'assabentar-se d'algunes peculiaritats del nostre país li preguntava al Philip que tot just arribava:
- Coneixes algun país sense armada militar?
- No, això no existeix -li responia el Philip mig rient, mig sense entendre la pregunta.
- Andorra. A Andorra no tenen militars!!

Lo següent era una barreja d'exclamacions i de com podia ser i de que segurament era el millor país del món. 
Després hem parlat de política, de com el "president" ugandès ha de protegir la seva vida perquè no s'ha guanyat el respecte de la gent.

Aquest any, Museveni té 63 anys i volen canviar la Constitució. Ja que l'actual determina que cap president pot exercir amb més de 65 i per tant a les properes eleccions no s'hi podrà presentar. Semblaria difícil poder fer aquest tipus de modificació però ja va passar fa anys. La Constitució determinava que no podia exercir més de 2 mandats consecutius. La van canviar.
A veure què passa en aquesta ocasió.







diumenge, 23 de juliol de 2017

Quan els drets humans valen menys que els dòlars.


video
Durant els anys 90*, la selva de Mgahinga va ser declarada zona protegida. L'objectiu era protegir les espècies que hi vivien (tant vegetals com animals) i de pas esdevenir un reclam turístic degut a les espècies emblemàtiques que hi vivien, com són els goril.les de muntanya.

Tot i que sembli una bona decisió per preservar la natura, el cert és que els governs locals no van tenir cap problema en fer fora uns altres habitants del bosc els BATWA, anant en contra de diversos drets humans.
Aquesta comunitat, un tipus de pigmeus, van ser expulsats de casa seva, on vivien de caçar i recol.lectar i van ser totalment oblidats. Es van quedar vivint a la perifèria dels pobles veins, totalment marginats i sense cap futur.

Avui, hem estat amb ells. Ens ho han explicat de primera mà: la dificultat que tenen per aconseguir menjar, ja que no poseeixen cap tros de terra on puguin cultivar, ni on fer pasturar el poc bestiar que algunea persones benevolents els hi han donat.
Com sobreviuen? Ballen, venen objectes d'artesania (cistelleria sobretot), fan de guies per a les mateixes persones que els van fer fora de casa seva a canvi de la promesa de que els hi compraran terres...
Vaja, que ho tenen complicat. Molt complicat.

Una de les dones més grans, en marxar ens ha demanat que saludessim a la gent d'Andorra de part seva... que com va tot i que allà hi som tots benviguts.

Enguany, una part de la plantació d'arbres que es fa a l'escola on estem treballant, serà un jardí botànic amb plantes medicinals. Dues dones batwa hi supervisaran i decidiran quines cal plantar. Esperem que aquesta acció serveixi per integrar millor aquesta comunitat i crear un futur per a ells.



*1991: es van crear els parcs de Bwindi i el de Mgahinga, van expulsar la gent que hi vivia.
1995: la creació dels parcs va ser finançada pel Banc Mundial i el Fons per al Mediambient Mundial (GEF). Van aportar 4.3 mil.lions de dòlars per la preservació del medi ambient.

La Illa dels Castigats

Durant el cap de setmana aprofitem per integrar-nos en la vida africana.

Dissabte al matí:
Ens llevem d'hora per acompanyar a un dels membres de la MCDO a missa. Es trata d'una esglèsia evangelista i com es típic a Uganda, només arribar ens fan signar al llibre de visites.
Ens dediquem a observar, escoltar i intentar entendre tots aquests rituals que ens queden una mica lluny.
En la primera part, la comunitat tracta varia temes sobre la biblia, donant la seva opinió i el seu punt de vista.
A continuació, és l'hora de donar les gràcies. Així que un parell de persones que havien patit algun accident greu i havien sobreviscut "gràcies a Déu".
El Sr. que tenia a la vora (el fill del qual vaig tenir assentat assobre un bon rato) em.va explicar que de fet allò era com una teràpia per alliberar-se del mal tràngol que havien passat.
Ens van deixar un llibret amb les cançons de missa en Rufumbira per a que poguessim cantar i ho vam intentar fer tant bé com vam poder.

Després de dinar a cal la Molly, ens dirigim al Llac Mutanda, on la MCDO ha impulsat uns allotjaments sostenibles que donen treball a la gent de la zona i on l'objectiu es conservar els aiguamolls llar de milers d'ocells de la zona.


Atenció!!! A partir d'aquí la història es torna una mica com de por...


En mig del Llac hi ha l'anomenada Illa dels Càstigs. Allà hi duien les dones que es quedaven embarassades i no tenien marit. Les lligaven a un arbre i les abandonaven allà. Evidentment, com que no sabien nedar no podien fugir. Així que es quedaven allà per sempre.
No fa gaire han decidit readequar la Illa en una espècie de resort turístic, actualment estan construint els allotjaments però abans han hagut de treure els cadàvers dels "castigats". Els han dut a la Illa Històrica, al costat mateix.
Quan ens van avisar de que anavem a veure el cementiri esperavem veure tombes i  coses així, però no: només desembarcar veiem algo que sembla un tros de la pelvis d'algú... i més enllà una pedra rodona amb forma de crani... i un peu que encara té els lligaments i tendons ressecs i algun tros de roba recobrint un genoll...

Bastant increible tot plegat. Sort que el paisatge compensa el moment tètric del dia.








divendres, 21 de juliol de 2017

Educar ballant

Els alumnes de l'escola han fet balls, poemes i una obra de teatre per parlar sobre la caça furtiva, el respecte envers la natura i la importància de la higiène.
La llàstima és que tot i que siguin conscients de la necessitat de rentar-se les mans, les dents i dutxar-se de forma habitual no ho poden fer perquè no tenen els recursos necessaris.
De fet, ni tant sols tenien escombres per a poder fer l'obra de teatre...

Els nens ho han fet genial, s'han implicat, han disfrutat, però qui es mereix un gran aplaudiment són els professors de l'escola.

Els professors d'aquesta escola són una mena d'herois sense capa que van a contracorrent en aquest país i ensenyen coses que al govern actual no interessa que se sapiguin:
Ja està bé que els nens tinguin malalties que no existeixen en lloc més (còlera, sarna, tifus...). Posar-se malalt suposa perdre dies d'escola, tenir seqüel.les i segurament no poder treure's ni el diploma en 1era ensenyança. Així, una població sense educació bàsica és més fàcil d'enganyar.

En el següent enllaç, un trosset d'un dels balls:


https://www.instagram.com/p/BWz8XlglcTQ/

dijous, 20 de juliol de 2017

El celler de patates


Ha sigut complicat trobar un moment, i una bona connexió que permetés actualitzar el bloc, però per fí tenim un moment de relax.

Estem al Traveller's Rest, el lloc on Diane Fossey s'allotjava quan estudiava els goril·les de muntanya a Uganda. Per suposat, el que aleshores era un dels pocs (segurament l'únic) hotel per a forasters, ara s'ha convertit amb un "lodge" on hi van els turistes amb pasta. Nosaltres només venim a gorronejar Wi-Fi!!!!

De fet, ens allotgem a tocar, al SawaSawa (vol dir "Vale, vale"). La Molly i tota la gent que hi treballa ens tracten com a reis.

La setmana passada, vam passar un dia en un poble a la vora de Queen Elizabeth National Park, duent a terme el projecte veterinari. Desparasitant bestiar, agafant mostres de sang dels animals, vacunant gossos contra la ràbia. Novetat d'enguany: per primera vegada es van poder crotalar les ovelles i les cabres!!! 
Fins ara les poblacions eren molt reticents a fer-ho, ja que creien que erem enviats del Govern i que voliem censar-les per a cobrar impostos. Per sort i gràcies a la feina que han fet alguns membres de la comunitat, han entès que la informació que ens podria donar de cara als projectes de recerca té molt valor i que això ens permetrà fer un seguiment més acurat de les tasques veterinàries.

Al dia següent, vam poder acompanyar al grup de recerca del SEFAS, que juntament amb Daktari recull mostres de femtes de fauna salvatge per a un estudi parasitològic. Va ser molt interessant seguir a l'equip dins del Parc Nacional de Queen i ens va permetre veure molta fauna. 

Diumenge ens vam passar el dia viatjant cap a Kisoro. Al matí, quan sortiem, i després de varis imprevistos, vam veure un lleopard al costat del camí, es va aturar devant del cotxe a mirar-nos, i després va seguir el seu camí. Encara m'emociono al pensar-hi.

Ara ja som a Kisoro, on vam iniciar el projecte de l'escola dilluns mateix amb vàries reunions amb els membres de la MCDO. Treballen molt bé i són tant organitzats que semblen nòrdics. 

Dimarts vam visitar l'escola i vam veure les "instal·lacions". De fet, la història de com va aparèixer l'escola és  ben curiosa: resulta que a la zona hi havia moltes dones analfabetes, per ajudar-les, es va fundar una petita cooperativa de patates, on a banda de cultivar-les i vendre-les, les dones aprenien a llegir i escriure. 
El que va passar és que les dones, mentre estaven treballant i estudiant, no tenien on deixar els bebès, així que van crear una mini-guarderia. De mica en mica, es van anar convertint en nens i nenes que havien d'anar a escola, però com que els pares no es podien permetre enviar-los, van ampliar la guarderia a escola fins a crear 3 cursos de maternal i 6 de primària.
Així és com un celler de patates (fosc i sense finestres) es va convertir en 4 aules i una sala-menjador. 

Actualment, hi ha un edifici a la vora que acull més classes, la sala de professors i el despatx de la cap d'estudis i més avall, en una casa (amb el terra de roques) cedida per la comunitat, s'allotgen dues aules més i 2 dormitoris per als 10 alumnes que o bé són orfes, o venen de lluny.
Dit així queda molt fred i poc real. La veritat és que durant la visita tenia ganes de plorar perquè és molt injust veure com aquells nens viuen en aquella escola que és un celler de patates.

La MCDO està fent molt bona feina, i tenen més col·laboradors, en concret, una associació anglesa que està construint un nou edifici. Tenim ganes de tornar i veure-ho acabat i amb els alumnes a dins.

Després de parlar amb els professors (vam utilitzar una dinàmica de grup per trencar el gel i que expressessin lliurement el que volien per millorar el cole), vam constatar problemàtiques diverses, però les 3 que més preocupen són l'accés a l'aigua (i a l'aigua potable), la brossa (plàstics sobretot) que contaminen l'escola i els voltants i la necessitat de fer una tanca del "pati" ja que  els nens surten corrents cap a la carretera i hi passen cotxes, motos i bestiar, tot sovint.

Els nens han estat treballant aquesta problemàtica (fent dibuixos de com imaginaven la seva escola ideal: amb lloc per rentar-se les mans, flors decoratives, contenidors de recol·lecta selectiva de deixalles, tanques que els protegissin dels cotxes...), els millors ho han exposat i per últim: avui hem fet una jornada de neteja de l'entorn amb els nens.
Amb guants de làtex i bosses ben grans, han recollit i triat toooota la porqueria. La major part eren ampolles de plàstics. La gent ho llença en qualsevol lloc perquè NO EXISTEIX UN SERVEI DE RECOLLIDA DE BROSSA.












dilluns, 10 de juliol de 2017

Ja fa...6 anys!

JA FA 6 ANYS del darrer viatge a Uganda.
No m'entretindré a dir l'emocionant i la gran experiència que va ser aquell viatge.

Ara, dimarts a les 23: i pico de la nit, puc dir que ja tenim les maletes llestes i m'atreveixo, fins i tot, a dir que no ens deixem res.



El "planning" d'aquesta estada consisteix en dur a terme un projecte en l'àmbit de l'educació. Anirem a la petita escola de Kisoro, la Mgahinga Nursery and Primary School per realitzar diferents activitats: farem manualitats diverses, pintarem un mural amb la fauna autòctona, construirem un viver d'arbres per reforestar la selva més propera, farem excursions als parcs naturals de Mgahinga i Queen Elizabeth... A més, amb els adults del poble farem activitats com: discussions en torn a la problemàtica fauna-pressió humana, veurem documentals molt interessants, anirem a la ràdio a respondre preguntes (bé, de les que sapiguem la resposta)...

Però, ja sabeu que Àfrica és com és, una barreja entre caos, molts colors, tranquilitat, imprevistos i solucions per a tot. I com no podria ser menys, ja podem dir allò de WELCOME TO AFRICA, ja que, degut a un problema de planificació, hem hagut de replantejar-ho tot perquè no disposarem dels diners de la subvenció fins a finals d'agost (moment en el qual ja tornarem a ser aquí). Així que totes les activitats esmentades abans, les haurem de replantejar amb el pressupost del que disposem (500 €).
Hem calculat que podrem fer alguna excursió amb els nanos al Parc de Mgahinga, potser algun taller de teatre, jocs i ja veurem quant més podem estirar els calerons.

Aprofitarem, però, per organitzar-ho tot amb la gent de la MCDO (Godfrey, Festo) que segur que desenvoluparan molt bé les tasques cap al setembre-octubre, quan disposem de la subvenció.

Així que amb moltes ganes, us animo a seguir aquest bloc, que actualitzaré sempre i quant la connexió wi-fi i l'electricitat funcionin.

Fins aviat Mzungus!