diumenge, 23 de juliol de 2017

La Illa dels Castigats

Durant el cap de setmana aprofitem per integrar-nos en la vida africana.

Dissabte al matí:
Ens llevem d'hora per acompanyar a un dels membres de la MCDO a missa. Es trata d'una esglèsia evangelista i com es típic a Uganda, només arribar ens fan signar al llibre de visites.
Ens dediquem a observar, escoltar i intentar entendre tots aquests rituals que ens queden una mica lluny.
En la primera part, la comunitat tracta varia temes sobre la biblia, donant la seva opinió i el seu punt de vista.
A continuació, és l'hora de donar les gràcies. Així que un parell de persones que havien patit algun accident greu i havien sobreviscut "gràcies a Déu".
El Sr. que tenia a la vora (el fill del qual vaig tenir assentat assobre un bon rato) em.va explicar que de fet allò era com una teràpia per alliberar-se del mal tràngol que havien passat.
Ens van deixar un llibret amb les cançons de missa en Rufumbira per a que poguessim cantar i ho vam intentar fer tant bé com vam poder.

Després de dinar a cal la Molly, ens dirigim al Llac Mutanda, on la MCDO ha impulsat uns allotjaments sostenibles que donen treball a la gent de la zona i on l'objectiu es conservar els aiguamolls llar de milers d'ocells de la zona.


Atenció!!! A partir d'aquí la història es torna una mica com de por...


En mig del Llac hi ha l'anomenada Illa dels Càstigs. Allà hi duien les dones que es quedaven embarassades i no tenien marit. Les lligaven a un arbre i les abandonaven allà. Evidentment, com que no sabien nedar no podien fugir. Així que es quedaven allà per sempre.
No fa gaire han decidit readequar la Illa en una espècie de resort turístic, actualment estan construint els allotjaments però abans han hagut de treure els cadàvers dels "castigats". Els han dut a la Illa Històrica, al costat mateix.
Quan ens van avisar de que anavem a veure el cementiri esperavem veure tombes i  coses així, però no: només desembarcar veiem algo que sembla un tros de la pelvis d'algú... i més enllà una pedra rodona amb forma de crani... i un peu que encara té els lligaments i tendons ressecs i algun tros de roba recobrint un genoll...

Bastant increible tot plegat. Sort que el paisatge compensa el moment tètric del dia.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada