diumenge, 23 de gener de 2011

"Our limit is the sky"





Cada matí ens despertem amb la música “moderna” del Jesús que sona al movil. Després es sent un tímid “Hello...Hello!”: és el Sr. Simpàtic que ens du aigua calenta per dutxar-nos.
Després toca esmorzar: 1 banana, uns trossos de pinya, el cafè (si n'hi ha) i després... una truita amb dues torrades amb melmelada d'una espècie de pruna moolt dolça (Red Plump).

Divendres vam treballar molt, pel matí a Buhoma, vam treure mostres de 25 vaques, el Martin, un dels tècnics ens va ensenyar el mètode que utilitzen per treure mostres dels esòfags de les vaques: un filferro amb una cassoleta al final. Aquí estic aprenent moltes coses.
A part d'aquestes vaques, es van desparasitar unes 60 més, també es va treballar amb moooltes cabres, algunes ovelles i gossos.
Quan vam estar a Buhoma vam conèixer gent... peculiar: un home que va venir a presentar-se dient que ell havia treballat a la Oficina d'Intel·ligència d'Uganda, no sé si es cert, però el que si és veritat és que portava els pantalons trencats per sota el cul i quan s'acotxava se li veia tot.
També vam conèixer una dona amb problemes mentals (la dona gran de la foto), cantava, se'm va assentar al costat i em va explicar coses que no vaig entendre i quan li vam donar una barra de cereals va començar a plorar. Algú ens va dir que per culpa de cisticercs de Taenia en sistema nerviós, molta gent té problemes mentals per aquella zona, però també és cert que es passejava amb un bol ple d'un cereal en pols barrejat amb un acaricida...

Més tard, la Jonah, una noia de 18 anys, Batwa, és a dir, Pigmea (tribu d'Uganda que són més petits, per a que us feu una idea, aquesta noia semblava que tingués 10 anys), ens va explicar que tenia 2 germans i 3 germanes, que la seva mare havia mort i el seu pare no en volia saber res d'ells i els havia deixat sols, així que era un dels seus germans grans qui s'ocupava de mantenir-los. Després ens va demanar diners...
El millor d'aquest poble va ser que tots els nois es van implicar en la feina. Fins i tot els que no tenien bestiar van ajudar a aguantar als animals, a portar-los, a dictar-me els complicadíssims noms dels propietaris... A més molts ramaders van venir a donar-me les gràcies per la feina que feiem. Fins i tot va venir una dona que no parlava anglès amb un traductor per assegurar-se que l'entenia.
Recordo que un noi, que tenia unes quantes vaques estava molt interessat per tot. No va parar de fer-me preguntes de perquè feiem una cosa, perquè una altra, que com podria ell saber com curar les seves vaques. Tenia ganes d'aprendre.


Per la tarda... molta més feina a Nyamanyande (o algo així, he de buscar el nom) 25 mostres més de vaques i molts animals més. El lloc era molt maco, la gent molt riallera i el paisatge preciós.
Quan vaig portar la nevera de les mostres al laboratori de la CTPH em van mirar amb cara assassina i es que el Lawrence i els altres tècnics del laboratori s'havien passat TOT el dia allà processant les mostres dels altres dies.


Cap al vespre L'Impassible (el xófer del nostre cotxe, que s'ha guanyat aquest nom per la seva increible impassibilitat) ens va dur a l'Ignasi i a mi a l'entrada del Parc Nacional de Bwindi. Ell volia fer fotos i mirar ocells amb els seus prismàtics, jo dibuixar. Em vaig asseure a la vora d'un camí, assobre d'un camp de té, amb vistes a la selva, al lloc on estan els grups de goril·les. Difícil, molt difícil. La espessura d'aquell lloc fa que sigui molt difícil pintar-ho amb aquarel·la.

I a la nit, després de sopar, vam tastar EL FORMATGE. Quin formatge? Doncs el que carregavem des de Barcelona, que va portar el Jesús i que ens ha acompanyat durant tot el viatge. La gent de la CTPH també el van tastar, però no sel's veia gaire convençuts, per aquí no existeixen els formatges i no estan acostumats a aquest gust.

Dissabte al matí un altre cop a esmorzar, però després no ens va tocar mouren's. Els amos que volien que castressim els gossos els havien de portar. Divendres ens havien dit que vindrien set, només va venir una gossa. L'Andy i el Jesús la van operar, jo vaig vigilar l'anestèsia.

Després ens vam moure cap a un altre poble, on va resultar que hi havia més gossos dels esperats. Els que estaven vacunant de ràbia van haver d'enviar algú a buscar-ne més a la CTPH.
Vam començar a esterilitzar gossos el Jesús i jo. Primer un gos, ràpid. Després un altre gos, no ràpid: era criptòrquid (només tenia un testicle en l'escrot) i el Jesús va voler cercar l'altre... així que vinga a obrir l'abdomen i buscar. No el vam trobar. Un testicle que no ha baixat no acostuma a ser funcional, així que tot i que es deixi a dins, l'animal serà estèril. El problema es que sovint acaben sent tumors.
Després una gossa, ràpid. I ja al final ens van dur una cabreta molt petita que tenia una hèrnia, també va ser ràpid.
Erem tres els que feiem les cirurgies, la resta de l'equip havia estat fent bestiar i van acabar molt abans, així que van marxar a dinar.
Nosaltres vam dinar a les 4 de la tarda passades i quan l'Impassible va venir a buscar-nos per dur-nos al següent lloc on la resta de l'equip ja hi treballava, va resultar que no tenia diesel. Doncs vinga, ens apropem a la gasolinera més propera. Aquest lloc és increïble: a cada poble hi ha mínim dues perruqueries, però no trobes una gasolinera ni a patades. Així que quan vam arribar al llo on haviem de treballar: ja havien acabat.
Vam estar fent fotos als nens, els hi vam donar caramels i vam presenciar un partit de fútbol amb arbitre inclós. Les vistes molt maques.
Ara, els nens estan de vacances de Nadal. Dilluns ja comencen les classes un altre cop. Però a part d'anar a escola es nota que treballen força, portant als seus germans a l'esquena, ajudant a construir cases amb totxanes... Però somriuen molt. Sobretot quan veuen a un Mzungu (un blanc), el saluden amb un “Hello, How are you?” i aquest contesta.
Més contents estan quan t'acostes i els hi fas pessigolles. En tenen moltes. Em demano si existeix algun nen al món que no en tingui.


Avui, diumenge, molta feina, hem anat a un poble, on s'han vacunat 50 gossos. A més hem fet 9 castracions (6 mascles i 3 femelles). Quina feinada! hem estat 6 hores seguides, no hem dinat, hem tornat a la CTPH i he vingut al cibercafè de l'hospital més proper a penjar això. Intentaré posar un link a la barra de la dreta amb les fotos que estem fent.


Hem tastat la fruita de l'Arbre del Pa, el JackFruit. Extrany, bo, el gust és una barreja de plàtan amb pinya. Acaba deixant una espècie de substància al dits que sembla superglue que no s'acaba d'assecar i que si te la intentes treure amb sabó s'enganxa més. La única solució: la vaselina. Per sort el Jesús n'ha portat. Si, aquest home és la versió salvatge i amb barba de la Mary Poppins: té de tot a la seva maleta.

Ens han dit que tornant del Congo, anirem uns dies, un altre cop al Parc Queen Elizabeth. A treballar amb fauna d'allà!!!!! Increïble.




PD. Llegeixo els comentaris que poseu i em fan molta il·lusió!
Mari, suposo que tu deus entendre que és molt difícil explicar tot això, que s'ha de viure.
Tània, estudia molt!!! I que sapiguis que trobo a faltar a la meva Burranyàn!
Abel, així m'agrada, que aprenguis swahili.. i espero que a les recuperacions del juliol no et vegi gaireee.
Maria, el proper cop que vindré a Uganda (sí, encara no he marxat d'aquí i ja hi vull tornar) estaria molt bé que tu també hi fossis.

8 comentaris:

  1. Quina aventura! segur que aprens molt (i no només de veterinària). Molta sort en la teua experiència, segur que viuràs moments inoblidables! ;)
    Besets

    aLBa

    PD:Tinc moltes ganes de llegir la crònica dels dies que aneu al Parc Queen Elisabeth!

    ResponElimina
  2. woo si que estas enfeinada, pero segur que disfrutes i que aprens molt!

    cuidat moltissim i molts petons

    testimo, Hector

    PD:amb larbre de pa es fan les flautes de pa??XD

    ResponElimina
  3. “Hello, How are you?”

    Primer de tot, bon nadal Victori!...xerrant de nadal, aqí també ho estem celbrant, sas q vam fer un sopar de nadal divendres al meu pis?(aprofitant s’arribada de na rak), amb sopa i gambes...ido, ja està. Em feia il•lusió poder restregar-te algo a tu...

    p.d.: no he entes qina diferencia havia entre aqella dona i tu...vols dir q està més zumbada que tu?
    (abel)

    ResponElimina
  4. aps!...¿que és aixo de 'mery vull que venguis?'

    per si encara no ho saps, ja estem els 2 apuntats eh?...ja es veu aqui qui és més rafiki de qui.

    'Pole sana'

    ResponElimina
  5. impresionant... (me mirat tmb les fotos)

    veig q tot i estar molt enfeinada no se't deu estar fent pesada la feina
    aixo es bo, i q hi vulguis tornar tmb
    l'experiencia q deus estar agafant alla poca gent la te, tant academicament com personlament
    m'alegro q al final tot sortis be i ho agis pogut aprofitar ;)

    fns no fa gaire no sabia exactament on queia Uganda (jo i la geografia mai em aconseguit caminar un al costat del altre...), pero ara ja e vist on para, i me crida encara més l'atenció, ja q es troba molt a prop (o inclus a sobre) del Rift que esta dividint Africa en 2 (es dels pocs, o l'unic rifts actius que hi ha actualment)

    ale, segueix disfrutant! (jo vaia fer axmens ¬¬ ...)

    un peto ben fort!!

    RAÜL

    ResponElimina
  6. Quines fotos més xules!!! Estàs molt guapa.
    Els nens plens de felicitat. Els paisatges tant verds. Se us veu a tots molt contents i amb moltes ganes, treballar en equip es el millor... Tinc la impressió que a les persones d´allà també els hi aniria bé una ajuda, segur que l´accés a la sanitat deu ser molt precari, algun nen he vist a les fotos amb l´abdomen distés, com si tinguessin paràsits.
    Un petó ben fort, cuida´t i fins la propera

    ResponElimina
  7. Nyamanyande, m'agrada aquesta paraula :D

    Segueix disfrutant d'Àfrica preciosa!

    P.D. Les fotos m'encanten

    ResponElimina
  8. Hola preciosa,
    nos hemos mirado todo el blog y todas las fotos atentisimamente.
    Intentabamos imaginarte pero verte es increible!!!

    Sarah pregunta si el Jésus con su maleta magica lleva tambien una casa, juguetes? eh?

    Te echamos mucho de menos. Tenemos muchas ganas de verte pero queremos que te lo sigas pasando muy requete bien.
    Un besazo,
    MUAAA
    Sarah y Vane.

    ResponElimina