Fa poc vaig agafar l'avió per anar fins a Toulouse, i és que ara, amb les companyies lowcost surt més econòmic anar-hi en avió que en bus o tren. Hi vaig arribar en una hora: ràpid, ràpid. De fet, vaig estar més estona esperant a l'aeroport que volant. Mentres esperava em vaig prendre un cafè i vaig treure la llibreta d'esbossos:
 |
Vivim en un lloc on: [1] La gent necessita que li marquin al got que la beguda (en aquest cas cafè) està calenta per no cremar-se. [2] I els productes amb la calificació "Rainforest Alliance" es serveixen en un got de cartró amb una cullera de fusta. |
És curiós, perquè el següent dia que vaig tornar a treure la llibreta d'esbossos va ser just al tornar de Toulouse. De fet, va ser per dibuixar algo que havia viscut just el dia que vaig tornar: La Raquel i jo ens dirigiem cap a l'Alcampo de St. Adrià del Besós, quan, allà a l'aparcament vam veure un noi xinès amb el seu caballet i les pintures, estava contemplant un descampat amb molta brossa acumulada i quatre arbres lletjots.
Quan vaig mirar el seu quadre em va sorprendre, perquè o bé aquell noi era miop, o bé tenia molta imaginació: havia substituït els arbrots per arbres frondosos, el descampat per un caminet de terra entre l'herba verda i ben florida i el supermercat que hi havia al fons per un cel blau i asolellat.
 |
| La visió d'un artista. |
Què passaria si el que dibuixèssim es convertís en la realitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada