dijous, 20 de gener del 2011

Pole pole






Aquí a l'Àfrica sempre passen coses, sempre hi ha problemes, es perden coses, s'espatllen altres, arribem tard als llocs, però TOT s'acaba solucionant.

Quins problemes creieu que es pot tenir amb un cotxe llogat?
a. que es punxi una roda
b. que es punxi una roda i després una altra (tenint en compte que només es porta una roda de recanvi)
c. que es punxi una roda, després l'altra i que el radiador exploti
Així que pole pole... que vol dir a poc a poc...


Si, tot això en un sol dia. Haviem d'arribar a Kasese dimarts al migdia, per poder començar a treballar per la tarda, però amb tots aquests problemes vam arribar mooolt tard (11 de la nit aprox.) Així que vam dormir al White House Hotel i a l'endemà a treballar!!!

Ahir ens vam despertar molt d'hora, massa i ens vam dirigir al Parc Queen Elizabeth. La savana. Els animals. Genial. Hipopotams, elefants, búfals, impalas, Water backs....!!!
Vam anar a un parell de pobles a vacunar, desparasitar i agafar mostres de sang de gos. Al principi va ser difícil posar-nos d'acord amb la resta de tècnics de la CTPH, però al final vam fer molta feina.

Després, de nit, ens vam dirigir cap a Bwindi, , The impenetrable forest, a la seu de la CTPH, el centre que tenen per investigar els goril·les. Vam arribar moolt tard, era fosc, estavem en mig de la selva. Ens van donar de sopar i vam anar a dormir a les tendes fixes.

A l'endemà, avui pel matí, ha sigut genial. Despertar-se en un lloc tant maco, dormint en mig de la selva. Sentint els ocells i els animalons que hi viuen i sabent que a la muntanya del costat estan els goril·les!!!!

Però avui ha tocat fer mooolta feina. Al matí a NKWORO (o algo aixi), a la tarda a BUHOMA, moooltes vaques, encara més cabres i uns quants gossos.

Hem fet molta feina. Estem cansats i tot i que sembli mentida estem en mig de la selva conectats a internet.


Àfrica olora a banana, té, cafè, eucaliptus.... mm!!!!


Algunes fotos robades de la càmera del Jesus!

4 comentaris:

  1. Ohh!!!!
    Ho expliques tant bé que casi sentim l´olor de l´Àfrica i podem imaginar-nos la sensació de estar en mig de la NATURA en estat pur... La sensació de pau i l´emoció de sentir-se petita al costat d´aquest animals.
    Gràcies per compartir amb tots nosaltres.
    També en suajili diuen hakuna matata (no hay problema), es una forma diferent de viure... Així que entre "pole pole" i "hakuna matata", un s´imagina el ritme de l´Àfrica.
    Fins la propera, petons

    ResponElimina
  2. Hola Vicky , la Laia m'ha comentat que habies marxat i m'ha ensenyat el teu blog, que guay quina experiencia, gaudeix al maxim , ja t'anirem seguint , molta sort , la foto que estàs amb els nens es xulissima, una forta abraçada. Conxita

    ResponElimina
  3. Ensumant ensumant m'ha arribat s'olor fins aquí...i sa sabana està més aprop meu que mai, la veig a través de ses teves paraules. No deixis d'escriure mai que vull continuar viatjant en aquesta aventura, i evadir-me d'aquest món on ses úniques bèsties que hi ha són els exàmens que volem devorar-me en qualsevol moment.

    kwa heri,

    (abel)

    ResponElimina
  4. Que guapes les fotos!! M'estas començant a fer molta envejaaaa!! M'imagino que estaràs aprenent un munt de coses... això de prendre's la vida amb calma... al principi a mi em costava, però ho trobo molt útil com a filosofia de vida! :)
    mmmmm... penja fotos de la sabana que tinc ganes de tenir més enveja! ;)

    Que ho disfrutis neneta! Quina passadaaaa!!!

    ResponElimina