dimecres, 2 de febrer de 2011

Nens per tot arreu


(alguns jocs no canvien mai)



Ja fa uns dies que estem per Kisoro. M'agradaria poder actualitzar mes sovint, pero l'electricitat no sempre funciona en aquest lloc.

Aquests dies ens hem dedicat, pels matins, a recorrer camins de terra per arribar fins a prats on la gent venia amb el seu bestiar per vacunar-lo. Tambe hem castrat gossos, ja van uns quants. Pero no tot es treballar, per les tardes no acostumem a tenir feina, aixi que despres de perseguir vaques tornem a l'hotelet, ens dutxem, dinem i passegem per Kisoro.

Aprop d'aqui, entre plantes i flors, hi ha l'entrada a una botiga-museu ben curiosa: la porta un senyor amb barret de llana (aqui estan de moda entre els grangers) que esta encantat de cobrar als turistes per fer un volt al museu que te a tocar de la botigueta. De fet, no hi ha gaire diferencia entre l'una i l'altre. Museu i botiga, botiga i museu. En ambdos llocs hi ha un pupurri de coses, objectes, trastos, alguns mes utils que altres, antics i nous, amuntegats, sense cap ordre pero amb molta pols assobre.
Ens va fer la visita al museu, curiosa, ja que en comptes d'explicarnos per a que servien els estris que hi havien alla, ens demanava per a que creiem que servien. Un tros de fusta per fer foc, pintes, trossos de pells d'animals per anar a missa, cistells per transportar coses assobre del cap, ganivetes per afaitarse, llances, arcs amb fletxes, trossos de ferro d'allo mes pesats, roques volcaniques dallo mes lleugeres.... mil i una coses.
Al final de la visita ens va explicar una historia, la historia de perque els homes tenen barba. No vam entendre res.


Fa uns dies vam anar al Parc M'Gahinga a veure Golden Monkeys. Vam trigar una hora a pujar per la muntanya i una hora mes en trobar-los. El bosc era de bambu, molt maco, mentre els rangers buscaven els micos jo vaig seure per dibuixar aquell bosc. Encara no l'he acabat i es que fer un bosc on es repeteixen tot de bambus es bastant desesperant. Pero un aqui, a l'Africa, apren que res es desesperant, tranquilitat.
Els Golden Monkeys estaven adalt de les branques d'arbres, menjant fulles de bambu i fruites. Alguns es treien els polls entre ells. Despres d'una estona alguns es van apropar mes a nosaltres, no gaire, pero sels veia curiosos. De seguida que ens moviem o es sentia un soroll s'espantaven i fugien a les branques mes altes.


Normalment, s'ha de pagar per totes aquestes excursions, nosaltres, com que estem fent feina aqui, per a aquestes comunitats ens ho van deixar gratis. Pero tot i aixi es nota que en aquest pais passa alguna cosa amb els diners... m'explico:
Uganda es un pais molt ric, en el sentit de que te unes terres molt fertils, on s'hi podria cultivar qualsevol cosa, els seus boscos son molt extensos, els seus animals unics i la gent arriba a pagar 500 dolars per veure goril.les.
Pero al voltant d'aquests llocs la gent no te feina, van descalcos, nomes porten roba maca el dia que van a missa, els nens no van a l'escola perque no es poden pagar una llibreta i un boli...
Que passa amb els diners?
El que passa a tots els llocs del mon quan hi ha algun tipus de riquesa... nomes uns la poden disfrutar.
Es una llastima i es la realitat.

Pel carrer no es veu ni una sola dona sense un bebe a l'esquena, la mitjana de fills per mare es de 8 (no dic per familia pq aqui el concepte de familia es una mica extrany -els homes acostumen a tenir 5 dones). Actualment nomes un 60 % de gent tenen feina.
Fent calculs, en 10 anys aixo sera insostenible. Tota aquesta canalla estara a l'atur.. potser es repetira el que ara passa a Tunisia i a Egipte.


Intentare posar fotos aviat, es complicat, ja que la conexio es lenta.
Molts petons per tot.


Emma, no crec que em faci famosa, pero dema anem a fer una excursio on potser hi ha gent grabant un documental.

Sarah, aqui hi ha unes nines molts diferents de les que tu tens, son de fusta!!!




3 comentaris:

  1. envejo la tranquilitat de la que podeu gaudir alla... aqui tot es estressant inclus sortir a pasejar.

    Amb a aquesta entrada m'has desvetllat una de les incognites que tenia, que era si us havieu assabentat de lo de tunissia i egipte.

    ja que intentaras pujar mes fotos... podries penjat ttambe algun dibuix dels molts que segur k has fet^^

    cuidat molt maca! molts petons!

    ResponElimina
  2. Si la pobreza es injusta pero es una realidad ... y nosotros aqui tenemos el lujo de poder olvidarnos de ello... pero no por ello desaparece...

    Ver esa realidad de tan cerca tambien es instructivo...

    Se habla de revolucion o rebelion del pueblo, alla?

    Vane.

    ResponElimina
  3. Te quiero mucho.
    Podras hacer una foto a la munecas de alli...

    Pasatelo muy bien.
    Un besito.
    Sarah.

    ResponElimina