dimecres, 9 de març de 2011

Mukono


A Mukono hi havia un munt de nens: sempre somrient, sempre jugant, sempre cuidant dels seus germanets i germanetes.

A Mukono hi havia una dona gran, l'àvia de tots aquells nens i nenes. Realment vella, realment boja.
Em va parlar. No vaig entendre res. Era un idioma diferent.
Però després va cantar... una cançó trista. Va plorar. Les seves mans tremolaven.
Li vam donar una llaminadura. Va plorar més, però s'ho va menjar.

A Mukono hi havia un arbre molt gran. Un arbre més vell que els nens, més vell que la dona vella, més vell que el poble. Un arbre capaç d'explicar la història de Mukono a tothom que la vulgui escoltar.



---------------------------------------------------------------

Per cert, aquí podeu llegir el que ha escrit l'equip de la CTPH sobre el treball que hem fet:

http://conservationthroughpublichealth.wildlifedirect.org/2011/02/21/providing-critical-veterinary-services-where-there-are-no-vets/

2 comentaris:

  1. Sempre és bo portar una llaminadura a mà, mai saps quan la pots necessitar ;)

    ResponElimina