dijous, 20 de juliol del 2017

El celler de patates


Ha sigut complicat trobar un moment, i una bona connexió que permetés actualitzar el bloc, però per fí tenim un moment de relax.

Estem al Traveller's Rest, el lloc on Diane Fossey s'allotjava quan estudiava els goril·les de muntanya a Uganda. Per suposat, el que aleshores era un dels pocs (segurament l'únic) hotel per a forasters, ara s'ha convertit amb un "lodge" on hi van els turistes amb pasta. Nosaltres només venim a gorronejar Wi-Fi!!!!

De fet, ens allotgem a tocar, al SawaSawa (vol dir "Vale, vale"). La Molly i tota la gent que hi treballa ens tracten com a reis.

La setmana passada, vam passar un dia en un poble a la vora de Queen Elizabeth National Park, duent a terme el projecte veterinari. Desparasitant bestiar, agafant mostres de sang dels animals, vacunant gossos contra la ràbia. Novetat d'enguany: per primera vegada es van poder crotalar les ovelles i les cabres!!! 
Fins ara les poblacions eren molt reticents a fer-ho, ja que creien que erem enviats del Govern i que voliem censar-les per a cobrar impostos. Per sort i gràcies a la feina que han fet alguns membres de la comunitat, han entès que la informació que ens podria donar de cara als projectes de recerca té molt valor i que això ens permetrà fer un seguiment més acurat de les tasques veterinàries.

Al dia següent, vam poder acompanyar al grup de recerca del SEFAS, que juntament amb Daktari recull mostres de femtes de fauna salvatge per a un estudi parasitològic. Va ser molt interessant seguir a l'equip dins del Parc Nacional de Queen i ens va permetre veure molta fauna. 

Diumenge ens vam passar el dia viatjant cap a Kisoro. Al matí, quan sortiem, i després de varis imprevistos, vam veure un lleopard al costat del camí, es va aturar devant del cotxe a mirar-nos, i després va seguir el seu camí. Encara m'emociono al pensar-hi.

Ara ja som a Kisoro, on vam iniciar el projecte de l'escola dilluns mateix amb vàries reunions amb els membres de la MCDO. Treballen molt bé i són tant organitzats que semblen nòrdics. 

Dimarts vam visitar l'escola i vam veure les "instal·lacions". De fet, la història de com va aparèixer l'escola és  ben curiosa: resulta que a la zona hi havia moltes dones analfabetes, per ajudar-les, es va fundar una petita cooperativa de patates, on a banda de cultivar-les i vendre-les, les dones aprenien a llegir i escriure. 
El que va passar és que les dones, mentre estaven treballant i estudiant, no tenien on deixar els bebès, així que van crear una mini-guarderia. De mica en mica, es van anar convertint en nens i nenes que havien d'anar a escola, però com que els pares no es podien permetre enviar-los, van ampliar la guarderia a escola fins a crear 3 cursos de maternal i 6 de primària.
Així és com un celler de patates (fosc i sense finestres) es va convertir en 4 aules i una sala-menjador. 

Actualment, hi ha un edifici a la vora que acull més classes, la sala de professors i el despatx de la cap d'estudis i més avall, en una casa (amb el terra de roques) cedida per la comunitat, s'allotgen dues aules més i 2 dormitoris per als 10 alumnes que o bé són orfes, o venen de lluny.
Dit així queda molt fred i poc real. La veritat és que durant la visita tenia ganes de plorar perquè és molt injust veure com aquells nens viuen en aquella escola que és un celler de patates.

La MCDO està fent molt bona feina, i tenen més col·laboradors, en concret, una associació anglesa que està construint un nou edifici. Tenim ganes de tornar i veure-ho acabat i amb els alumnes a dins.

Després de parlar amb els professors (vam utilitzar una dinàmica de grup per trencar el gel i que expressessin lliurement el que volien per millorar el cole), vam constatar problemàtiques diverses, però les 3 que més preocupen són l'accés a l'aigua (i a l'aigua potable), la brossa (plàstics sobretot) que contaminen l'escola i els voltants i la necessitat de fer una tanca del "pati" ja que  els nens surten corrents cap a la carretera i hi passen cotxes, motos i bestiar, tot sovint.

Els nens han estat treballant aquesta problemàtica (fent dibuixos de com imaginaven la seva escola ideal: amb lloc per rentar-se les mans, flors decoratives, contenidors de recol·lecta selectiva de deixalles, tanques que els protegissin dels cotxes...), els millors ho han exposat i per últim: avui hem fet una jornada de neteja de l'entorn amb els nens.
Amb guants de làtex i bosses ben grans, han recollit i triat toooota la porqueria. La major part eren ampolles de plàstics. La gent ho llença en qualsevol lloc perquè NO EXISTEIX UN SERVEI DE RECOLLIDA DE BROSSA.












1 comentari: